Tintín i «els Pícaros»

Als aficionats a les aventures d’en Tintín els calgué esperar vuit anys després de llegir Vol 714 a Sidney , per poder seguir llegint-les a Tintín i els «Pícaros», que començà a aparèixer l’any 1976. Hergé ara només treballava per gust i no tenia cap pressa de fer-ho. La idea per al llibre va tardar a prendre forma. Ell tenia clar l’entorn: Amèrica del Sud. Per a la història va inspirar-se una mica en l’assumpte de Regis Debré i els Tupamaros. Però aquests fets només són el marc de l’aventura. Tornem a anar a la imaginària república de Sant Teodoro (vegeu L’orella escapçada) en la qual dos generals aspirants a dictadors es fan una guerra contínua per aconseguir el poder. Retrobem l’inefable general Alcázar (vegeu L’orella escapçada, Les set boles de cristall). També al coronel Spönz (L’afer Tornasol), ara sota el nom d’Esponja i que ha estat enviat per Bordúria per tal de donar suport al general Tapioca i a l’explorador Ridgewell (vegeu L’orella escapçada). En Serafí Llautó, també volta per aquí amb la seva aclaparadora personalitat, president el grup dels Reis de la Saragata, hi trobarem també «l’encisadora» esposa d’en Tapioca: la terrible Peggy.
En aquest àlbum hi crida l’atenció el fet que en Tintín porta texans, condueix una moto amb una insígnia al casc a favor de la pau i fa ioga!