Entrevista amb els autors de Dr. Albert presenta

Si fa uns anys algú ens hagués dit que acabaríem publicant un llibre sobre Física Quàntica per a nens, no ens ho haguéssim cregut pas. I el mateix podríem dir amb els de la  Relativitat, el Cosmos o amb l’Electromagnetisme.

Per això mateix, quan en Sheddad Kaid-Salah Ferrón, l’autor, i l’Eduard Altarriba, l’il·lustrador, ens van proposar el que seria el primer títol de la sèrie, El meu primer llibre de Física Quàntica, al començament vam ser una mica escèptics, no podem negar-ho. Però la increïble feina de tots dos, i la intuïció de l’editora, ens van fer tirar el projecte endavant. I la veritat que sentim que tots vàrem encertar-la.

Una sèrie tan especial com Dr. Albert presenta ha de tenir al darrere per nassos algú amb molta creativitat, grans coneixements de física, i gran capacitat de sintetitzar a través de les il·lustracions temes ben complexos. I per celebrar la recent publicació del darrer llibre, El meu primer llibre d’Electromagnetisme, res millor que conèixer una mica millor als seus autors amb una entrevista.

-D’on va sorgir la idea d’apropar temes tan complexos com la física quàntica, la relativitat, etc., a un públic juvenil?
[Sheddad / Eduard] Tot plegat va sorgir una mica per casualitat, res premeditat. Ens coneixíem des de fa molts anys, però va ser una nit una mica avorrida de cap d’any que vam començar a parlar de física. Com que evidentment no vaig entendre res del que el Sheddad em va explicar, el vaig convidar a venir un dia a casa per parlar-ne amb més calma. Després d’una bona estona, vaig pensar que jo, que soc de lletres, necessitaria dibuixar-ho tot plegat per acabar-ho d’entendre. I d’aquí va sorgir la proposta de fer un llibre de física quàntica per a nens. El concepte era tant “estrany” que havia de funcionar…, i va funcionar. Després ja van venir la resta de llibres i idees.
[Sheddad / Eduard] Tot plegat va sorgir una mica per casualitat, res premeditat. Ens coneixíem des de fa molts anys, però va ser una nit una mica avorrida de cap d’any que vam començar a parlar de física. Com que evidentment no vaig entendre res del que el Sheddad em va explicar, el vaig convidar a venir un dia a casa per parlar-ne amb més calma. Després d’una bona estona, vaig pensar que jo, que soc de lletres, necessitaria dibuixar-ho tot plegat per acabar-ho d’entendre. I d’aquí va sorgir la proposta de fer un llibre de física quàntica per a nens. El concepte era tant “estrany” que havia de funcionar…, i va funcionar. Després ja van venir la resta de llibres i idees.

-Us heu trobat mai conceptes impossibles de dibuixar o d’explicar de manera divulgativa?
[Sheddad / Eduard] Impossible? Buf, hi ha coses d’una abstracció superlativa, com per exemple el big-bang. Al final has de fer servir conceptes, metàfores i analogies representables gràficament, perquè en realitat moltes de les teories que expliquem tenen una sustentació teòrica i matemàtica, però es clar, no et pots embolicar posant fórmules enormes en un llibre de divulgació. En tot cas recordo que vaig patir una mica per representar de manera entenedora els conceptes  de vegades contraintuïtius de la teoria de la relativitat…

-Com ho fa l’Eduard per il·lustrar temes tant complexos?
[Eduard] Doncs la peça clau és tenir internet. Visc a Moià, en una casa aïllada del poble. Un ambient molt agradable i tranquil, però segurament seria inviable fer tot el que faig sense tenir internet. Quan engego un projecte, generalment compto amb en Sheddad o algú altre que hi entén del tema que estic tractant, però tot i així faig les meves investigacions per copsar millor els temes i cercar la millor manera de plasmar-los gràficament. Això comporta llegir alguns llibres però sobretot cercar molta informació, i moltes imatges i vídeos per internet.

-Com creieu que afecta els joves lectors conèixer des de tan petits el funcionament dels fenòmens científics que exposeu?
[Sheddad / Eduard] Bé, no ho tenim clar, però el que sí sabem és que els nens i nenes, com els adults, són diferents. Cada persona és única i especial, i n’hi haurà moltes que els interessarà el tema i també moltes més que no. I de les que els hi interessi, segur que alguna recordarà els conceptes expressats al llarg de la seva vida, a l’institut, a la feina, i potser, esperem, haurem despertat alguna vocació científica o haurem encès alguna espurna d’alguna gènia. A més, la ciència és una de les grans fonts de coneixement que tenim els humans.  Ens ajuda a tenir un pensament crític, tant necessari en el món en què vivim. Quan abans comencem a gaudir-la millor.

“treure un llibre de física quàntica per al públic infantil era un desafiament divertit”

-Per què vas triar l’Albert Einstein, i no un altre científic, com a fil conductor entre tots els llibres, Sheddad?
[Sheddad] És un dels meus referents de joventut. Sempre m’ha fascinat que una ment humana (no és l’única ni molt menys) hagi arribat tant lluny. Amb l’Albert Einstein és va engegar la física moderna: va explicar l’efecte fotoelèctric fent servir el concepte de fotó, la partícula de la llum; a partir d’aquí va començar a caminar la física quàntica. Es va adonar que el fet que la llum sempre vagi a la mateixa velocitat era, si més no, sospitós. D’aquí va sortir la Relativitat Especial, la seva teoria del temps i de l’espai. No hi pot haver res més estrany que el fet que el temps no sigui el mateix a tot arreu. Bé, en realitat sí, que l’espai-temps es doblegui quan hi ha una massa, la seva explicació de la gravetat. De fet hi ha una cosa encara més estranya que va teoritzar, l’entrellaçament quàntic, importantíssim per fer computadors quàntics. Va explicar el moviment brownià fent evident que la matèria està formada per partícules. També va trobar la font de l’energia del sol, la fusió nuclear, gràcies a la seva fórmula E=mc². I encara em deixo coses.  

Albert Einstein, fil conductor de la sèrie

-Ens podeu explicar de què tracta el vostre darrer llibre?
[Sheddad / Eduard] Doncs parla de l’Electromagnetisme, un dels temes que més va fascinar l’Einstein. Avui dia l’electricitat i el magnetisme ens envolten i els fem servir pràcticament per a tot. De fet, és difícil trobar alguna cosa que no funcioni amb ells. Gràcies a l’electricitat i al magnetisme il·luminem carrers i cases, cuinem, refredem, mirem la tele, juguem a videojocs, naveguem per internet,  enviem missatges, escoltem música, etc. En aquest nou treball intentem clarificar conceptes claus d’aquesta matèria que no sempre son fàcils d’explicar. Una part que mola del llibre i que ens ha agradat molt és que hi ha uns quants experiments bastant espectaculars que es poden fer a casa de forma senzilla.

-Eduard, tens un gran nombre d’obres de no-ficció publicades. Com a artista, creus que suposa un repte més gran la ficció o la no-ficció?
[Eduard] La veritat és que no puc establir una comparativa com cal perquè m’he especialitzat en obres de no-ficció i, ara per ara, no tinc res publicat en el camp de la ficció per a infants. Però la veritat és que estic molt còmode fent el que faig. A mi, de petit, m’agradaven els llibres que tenien, com en dic jo, chicha: molta informació, i amb els que t’hi podies estar molta estona, i sovint eren obres de no-ficció. Justament em semblava que avui en dia aquest era un camp una mica oblidat en favor del que podríem dir-ne una excessiva “infantilització de la infància”, és a dir, donar-los molts continguts poc complicats, fàcils de mastegar i digerir, que agradin al major nombre de nens i nenes. En aquest context, treure un llibre de física quàntica per al públic infantil era un desafiament divertit, però al principi les editorials (fins i tot Joventut) s’ho miraven amb interès però amb molta cautela. Al final s’ha demostrat que la fórmula funciona, i bastant bé, com s’ha pogut veure per les múltiples edicions que en hem tingut per tot el món, des de Catalunya, fins a la Xina, passant per Corea, Kuwait, Turquia i la malaurada Ucraïna.

Sheddad i Eduard amb Elodie, l’editora, a la Fira de Bolonya

-I en quins projectes estàs treballant ara mateix, Eduard?
[Eduard] Estem preparant un llibre sobre l’exploració i la colonització del planeta Mart amb uns cracks, en Guillem Anglada i en Miquel Sureda, dos científics catalans que van col·laborar en un projecte per pensar com seria una citat, Nüwa, en aquell planeta. Tenia moltes ganes de fer alguna cosa relacionada amb l’exploració de l’espai i aquest projecte és un d’aquells amb què gaudeixo de valent. D’altra banda tinc una sèrie de llibres centrats en temes de la societat que ens envolta, sempre amb el segell de no defugir les realitats i els conceptes durs. Va començar amb un llibre dedicat a la guerra, tema de malaurada actualitat, després un sobre migracions; és a punt de sortir-ne un centrat en la economia i el proper explicarà què és la política. Vaja, que no m’hi poso pas per poc. I paral·lelament anem avançant amb el Sheddad un llibre sobre genètica i evolució, per no parlar d’alguns projectes que m’encarreguen des d’algunes editorials, generalment angleses. A banda dels  projectes propis, els serveis editorials formen la segona pota d’Alababalà, l’estudi de disseny i il·lustració que maneguem entre la Meli, la meva parella, i jo.

-Com escolliu els temes per als vostres llibres?
[Sheddad / Eduard] Una mica per consens. Hi ha un munt de temes interessants per explicar. Si veiem que n’hi algun que no s’ha explicat o que no s’ha fet de la manera que ho faríem nosaltres i que ens ve de gust fer-lo, doncs ho intentem.

Desitgem que us hagi semblat tan interessant com a nosaltres, i que gaudiu d’allò més de la ciència amb el Dr. Albert.