La història d’en Walter

La Jule Wellerdiek admet que sovint perd coses. Però ha trobat una meravellosa història d’un cuc que és capaç de trobar-ho tot menys la seva pròpia gorra! En aquesta entrevista, la Jule explora el seu primer àlbum amb NorthSouth, Worm’s Lost and Found (L’oficina d’en Walter, Joventut), i el seu procés d’escriure i il·lustrar la història. Aquesta entrevista està traduïda de l’anglès amb el permís de NorthSouth Books.

Perds les coses sovint?

La resposta curta és que sí! Molt sovint! Especialment el mòbil i els auriculars, que no sé com, però acaben apareixent als llocs més recòndits (en una lleixa de llibres, a la part més fosca del sofà d’una amiga, dins d’un arbust a peu de carretera, al cinema o a emprovadors). Però vinc d’una família amb molta tradició de perdre coses i de buscar incansablement. La meva anècdota preferida és que la meva germana un cop va perdre el mòbil dins del congelador d’un supermercat. Van passar dies fins que algú el va trobar!

Com vas tenir la idea per a aquest llibre?

Segurament pel mateix motiu: buscar objectes perduts és una part força gran de la meva vida! I perquè, al llarg dels anys, he après que no hi guanyes res entrant en pànic. És molt millor mantenir-se tranquil, i, com diu la foca Rosa, esperar! La majoria de les coses, tard o d’hora, apareixen soles quan no les estàs buscant. Hi ha una paraula per descriure-ho: serendipitat.

Com és que has triat un cuc com a personatge principal?

Des del principi, m’ha agradat la idea d’un cuc com a personatge dinàmic amb molta flexibilitat. És ideal per representar algú que és propens a passar en un moment d’un somriure a una ganyota. També m’agrada molt humanitzar animals o personatges fantàstics, i donar-los vida, encara que no tinguin res en comú amb nosaltres. És molt divertit.

© Jule Wellerdiek

Com vas arribar a l’inesperat duo d’un cuc i una foca?

La foca és un personatge molt més tranquil i relaxat que el cuc. I, per algun motiu, aquesta és justament la impressió que em provoquen les foques en general: sembla que estan còmodes i en pau amb elles mateixes. És el que m’agrada de les foques a la vida real, així que una foca és molt adequada pel rol que li volia donar.

A l’storyboard tenies diverses versions pel que fa a la quantitat de text. Per quina variació us vau acabar decidint, i per què?

A la meva primera versió hi havia molt més text. Sovint em passa, perquè escric el text abans de crear les imatges, i després puc eliminar moltes de les frases perquè les il·lustracions acaben aportant la informació. Fins i tot em va passar pel cap explicar la història sencera sense paraules, però finalment la millor solució ha estat una combinació de totes dues amb què estic molt satisfeta.

Com s’han anat desenvolupant en Walter i la Rosa des de la teva primera idea a com són a la versió final?

Sovint em passa que desenvolupo els personatges primer, i després començo a pensar la història que puc filar al seu voltant. Em vaig imaginar que en Walter i la Rosa ja havien viscut junts moltes altres aventures abans que jo donés amb la idea de L’oficina d’en Walter.

Quina és la teva il·lustració preferida? I per què?

Va variant, cosa que crec que és bon senyal. Ara mateix, m’encanten aquelles en què en Walter i la Rosa fan creps junts. Va ser una molt bona oportunitat de representar les personalitats dels dos personatges, i alhora mostrar el canvi d’humor d’en Walter.

Quin és el teu record preferit de tot el procés creatiu?

Fer les il·lustracions sempre és la millor part, simplement perquè és el que més m’agrada fer. Va haver-hi molts dies en què vaig passar més estona acompanyada d’en Walter i la Rosa que de persones de veritat. Durant aquell temps, els vaig agafar molt d’afecte. I quan per fi veus el PDF maquetat per primera vegada i t’agrada molt, és una sensació molt agradable.

© Jule Wellerdiek

Per acabar, tens algun consell per a aquelles persones que han perdut alguna cosa?

Els tres consells de la Rosa són «mirar al teu voltant amb molta atenció, (…) mirar al teu voltant de cap per avall, (…) i esperar!» Jo només puc oferir un suggeriment per no perdre coses. Tria un lloc per a cada objecte i sempre posa’l allà mateix. Així sempre el trobaràs. Pot semblar molt obvi, però és molt útil si perds les coses fins i tot a casa.

Moltes gràcies pel consell i per conversar amb nosaltres!