A poderosa il·lustració, poques paraules calen

Aquest mes volem parlar-vos al blog d’un tema molt especial… entre d’altres motius perquè heu sigut vosaltres qui l’heu escollit a través del nostre Instagram Stories: els àlbums sense paraules.

Vivim en un món en què el visual va guanyant cada cop més pes. Mitjançant els àlbums il·lustrats, amb o sense text, podem ensenyar als nens a mirar i que interpretin el llenguatge visual. De fet, no pot ser d’una altra manera. Ells entenen el món des de l’observació, molt abans que amb el llenguatge oral.

Els lectors adults ens hem acostumat a esperar que un text ens digui què està succeint en el llibre. Però les imatges molts cops parlen per elles mateixes. A més, després de la seva lectura, donen molt de joc per veure què ha entès cada lector, i fer un intercanvi d’impressions.

Però què és un àlbum sense paraules? La doctora en Ciències de l’Educació Emma Bosch ho defineix així: “L’àlbum és una modalitat del llibre que fa servir primordialment els signes visuals (no alfabètics) per transmetre missatges. Hi ha àlbums que no contenen paraules i que, per tant, comuniquen exclusivament a través de les imatges”. Això requereix que cada lector o la comunitat lectora faci un esforç de descodificar les imatges i que doni un sentit literari. És per això, que com diu la Dra. Emma Bosch, un àlbum sense paraules requereix, al menys, dues lectures actives, que impliquen anar davant i endarrere, elaborar hipòtesis sobre què passarà, què vol comunicar el llibre, i rellegir-lo per comprovar que les preguntes que ens hem fet durant la lectura es responen d’una manera afirmativa o negativa.

Un llibre sense paraules ens omple d’imatges i després ens convida a verbalitzar el contingut del que hem llegit en elles. Llibres silenciosos que generen debats rics i moltes tertúlies, comentaris, visions i revisions. És per això que us convidem a llegir (un mínim de dues vegades) aquest llibre, i després parlar, comentar, dialogar i argumentar, i així crear una comunitat lectora.

Tenim la sort de comptar amb aquests quatre àlbums increïbles que ens demostren el gran plaer de la lectura sense paraules. Comencem amb dos d’ells, Capital i Swing.

La idea d’aquests dos llibres neix d’un repte en què l’il·lustrador seleccionat ha d’explicar una història, seguint només dues regles: fer servir una sola paraula (la del títol) i que el format de l’àlbum sigui de 40 pàgines. Quan el repte s’assoleix, el llibre aconsegueix canviar els hàbits del lector, apel·lant a una manera diferent de “llegir” –diferent a les paraules escrites–. La narració de la història rau en el poder de les il·lustracions, i en l’elecció d’aquesta última paraula, el títol. Cada il·lustrador fa servir els seus propis registres per explicar la seva història, emocionar i fins i tot molestar al lector d’una manera tan meravellosa i enginyosa que no podíem deixar de donar conèixer als nostres lectors…

Sens dubte, Capital és un àlbum que trenca amb tots els motlles, i és que explicar com funciona el sistema econòmic actual, ser crític, però al mateix temps entretenir, no ho aconsegueixen tots els llibres.

Aquest llibre d’Afonso Cruz comença d’una manera ben senzilla, un nen i la seva primera guardiola amb forma de porquet. Una guardiola de porquet que l’acompanyarà al llarg de la seva vida, sempre present, i anirà transmutant-se a poc a poc en una cosa terrible: la representació mateixa de la cobdícia. Voler més i més diners, sense límit, passant per damunt de tot.

A cada doble pàgina va evolucionant la narració: quan li entrega la guardiola, quan hi fica la primera moneda, el dia del seu casament… El porquet va augmentant de mida i acabarà prenent vida pròpia, totalment fora de control. Un llibre pensat per a totes les edats amb una visió senzilla i crítica per a reflexionar en el sistema econòmic imperant dels darrers 150 anys.

Es tracta d’un àlbum sense paraules, però no obstant això ens desperta moltes preguntes:

– Què creus que ha passat a la història? Què simbolitza el porquet?

– Com creus que funciona el nostre sistema econòmic?

Swing, de João Fazenda , és un àlbum amb una sòlida identitat visual. L’àlbum il·lustra que no sempre els peus poden seguir correctament el ritme de la música i deixar-se endur. Però, si ens traiem les sabates, la cosa pot canviar.

Fazenda mostra la frustració del protagonista amb les línies rectes i rígides que el conformen, i que es contraposa amb la dels personatges de línies corbes i gràcils moviments i colors.

Tot i no tenir paraules, planteja molts interrogants! Aquests són alguns temes que podem tractar en la nostra tertúlia:

– Què creus que ens intenta explicar el llibre? Creus que les sabates poden simbolitzar alguna altra cosa?

– L’ús del color no és casual, cada paleta de colors ens indica detalls. Quins? Per què? I els plans també. Mira bé la part inferior i la superior. Què ens diu? Què amaga?

– Swing ens ha tornat moltes imatges d’altres llibres, pel·lícules, cançons… I a tu, et recorda alguna cosa? Parlem d’intertextualitat.

Amb un llibre sense paraules podem fins i tot fer la volta al món. Prova d’això és El globus groc, de Charlotte Dematons. Anem fent un recorregut per diferents paisatges, una selva, una ciutat, un desert, unes muntanyes… però sempre està present tímidament el petit globus groc. A cada doble pàgina hi ha un munt de detalls, per perdre-s’hi i descobrir, però sobretot per somiar despert, i deixar volar la imaginació com un petit globus.

I, una de les recents incorporacions al nostre catàleg, El último verano, de la coreana Kim Jihyun. Una autèntica joia amb unes il·lustracions espectaculars. A través de les seves pàgines acompanyem al nen en allò que entenem que són uns dies de les seves vacances d’estiu. Veiem la fugida de la rutina de la ciutat gris i la seva connexió amb la natura.

Les seves il·lustracions són del tot poètiques, i podem sentit totes les emocions del nen. El to blavós dels dibuixos ens transmet tranquil·litat i calma, i crea una atmosfera immersiva. I tot això sense paraules!

La singularitat dels àlbums sense paraules és que som nosaltres qui donem veu al llibre. Podem prendre les il·lustracions i aportar-ne el sentit que volem, sobre allò que ens ompli i ressoni en nosaltres. Hi ha un munt de mons en les seves pàgines i t’animem que entris a descobrir.