Sol Negre

“Petita meva, el millor amic de Don Ignacio no era un home, sinó un cavall. Ell l’anomenava el seu Sol Negre, era un cavall majestuós i amb ell se’n va anar cap a les Amèriques…”
M’agrada que la meva àvia m’expliqui la seva joventut, la seva trobada amb Don Ignacio, la seva vida extraordinària, encara que aquesta història em faci estremir.
A través del relat retrospectiu d’una àvia a la seva néta, ens endinsem en el cor de Mèxic durant el període de la conquesta (cap a 1520). Assistim a l’arribada dels espanyols a la ciutat asteca de Tenochtitlan, on són rebuts com a déus. Els espanyols presten la seva ajuda per a combatre els pobles veïns, però aviat imposen les seves condicions i acabaran sotmetent al poderós poble asteca.
La història serveix de teló de fons d’una tràgica història d’amor entre Don Ignacio i la jove Siyah Ca’h, la bella asteca que es va convertir en la seva esposa.